<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
Despr\u00e9s d’anys de gestions, tr\u00e0mits i informes els assuts de Mutxamel i de Sant Joan, en el terme municipal de Mutxamel, han sigut declarats B\u00e9 d’Inter\u00e9s Cultural (BIC), en la categoria de monument, per part del Consell en la jornada de hui.
El valor dels assuts com a patrimoni hidrol\u00f2gic d’origen com menys medieval, la bona conservaci\u00f3 dels mateixos i el seu entorn, unit aix\u00f2 al comprom\u00eds ferm de treballar pel seu manteniment i promoci\u00f3 tant per part de l’Ajuntament de Mutxamel com de la Comunitat de Regants del Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant, ha portat a considerar com a favorable la declaraci\u00f3 de B\u00e9 d’Inter\u00e9s Cultural, amb la categoria de Monument, dels assuts de Mutxamel i Sant Joan, situats en el terme municipal de Mutxamel.
La tan desitjada declaraci\u00f3 permetr\u00e0 refor\u00e7ar el projecte de \u201cCamins d\u00b4Aigua\u201d que posa en valor el sistema de reg tradicional de l’Horta d’Alacant i que inclou la creaci\u00f3 de senderes, millores en la seua accessibilitat i explotaci\u00f3 de tot el seu potencial tur\u00edstic.
L’alcalde de Mutxamel, Rafael Garc\u00eda Berenguer, ha volgut destacar el llarg proc\u00e9s i ardu treball que s’ha realitzat des de l’anterior i el present consistori, per a aconseguir la tan desitjada declaraci\u00f3. \u201cSempre hem estat orgullosos del nostre patrimoni i, en el dia de hui, hem vist reconegudes les nostres peticions. La declaraci\u00f3 dels nostres benvolguts assuts com BIC \u00e9s un orgull per al nostre municipi. Continuarem cuidant i apostant pel nostre patrimoni i hist\u00f2ria, perqu\u00e8 s\u00f3n l’ess\u00e8ncia del nostre passat, present i futur\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
Gabinet de Comunicaci\u00f3 Ajuntament de Mutxamel<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n Mutxamel, 14 de novembre de 2023 Despr\u00e9s d’anys de gestions, Mutxamel compta des de hui amb la declaraci\u00f3 BIC dels assuts de Mutxamel i Sant Joan. Despr\u00e9s d’anys de gestions, tr\u00e0mits i informes els assuts de Mutxamel i de Sant Joan, en el terme municipal de Mutxamel, han sigut declarats B\u00e9 d’Inter\u00e9s Cultural (BIC), en…<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":36939,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[464,467,432,282],"tags":[330,332,496],"class_list":["post-33337","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicacio","category-cultura-ca","category-notes-de-premsa","category-noticies","tag-culturav","tag-gabinetcomunicacio","tag-gabinete-de-comunicacion"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33337","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33337"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33337\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36943,"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33337\/revisions\/36943"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/dev.mutxamel.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
L’Assut de Mutxamel
<\/strong>Els assuts de Mutxamel i Sant Joan es troben sobre el riu Montnegre i en la seua desembocadura Seco, si b\u00e9 per a un recorregut de nom\u00e9s 39,9 km. de longitud i 486,6 km\u00b2 de conca, rep tamb\u00e9 en la seua cap\u00e7alera els noms de Castalla o Cabanes, i Verd fins a la seua arribada al pant\u00e0 de Tibi.
L’assut Mutxamel, tamb\u00e9 dit Assut Vell o Els Fontetes, denominaci\u00f3 esta per uns xicotets brolladors que peri\u00f2dicament aporten aigua, \u00e9s el m\u00e9s antic. D’ell ja hi ha refer\u00e8ncies documentals en les acaballes del segle XV encara que es cree pels estudis realitzats que es va construir en el s. XIII si b\u00e9 es pensa que el seu origen fora de temps dels romans que van al\u00e7ar una presa d’arc de mig punt. Desvia les aig\u00fces al Pantanet, que \u00e9s un xicotet embassament de manera trapezoidal constru\u00eft en 1842, repartidor de les mateixes per tota l’horta. Consta este assut d’un mur de ma\u00e7oneria de 46 metres de longitud i 11 filades de cadirat.
Afectat per l’\u00edmpetu d’algunes pluges torrencials, ha patit al llarg de la hist\u00f2ria greus desperfectes, sobretot en 1789 i 1793 que van negar amb els arrossegaments la s\u00e9quia major tamb\u00e9 dita Mare i del Consell. Les primeres descripcions m\u00e9s detallades que recullen les obres de reforma realitzades i el valor d’esta infraestructura h\u00eddrica, les trobem en les Observacions sobre la Hist\u00f2ria Natural, Geografia, Agricultura, poblaci\u00f3 i fruits del Reyno de Val\u00e8ncia (1795-1797) d’Antonio Jos\u00e9 Cavanilles on arriba a dir: \u201cSi no quedaren rastres de l’estat antic de l’horta d’Alacant, si no existiren les superbes obres del pant\u00e0, assuts i canals, no podrien apreciar-se els esfor\u00e7os, les despeses i la feli\u00e7 transformaci\u00f3 del s\u00f2l\u201d.
A principis del segle XIX es va dur a terme una profunda restauraci\u00f3, presentant el mur un perfil corb constru\u00eft a base de carreus amb una altura de 3,40 m. Va ser autor del projecte el fam\u00f3s arquitecte valenci\u00e0 Vicente Gasc\u00f3, decorador de l’interior de la Bas\u00edlica dels Desemparats que arribara a estar al capdavant de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.
Va dirigir els treballs Jos\u00e9 Cascant, arquitecte municipal d’Alacant. Des d’este assut s’articula l’eix vertebrador de l’espai agrari, partint de la s\u00e9quia del Consell un total de vint-i-dos brazales.
Com a parts integrants d’este assut figuren les construccions annexes a la S\u00e9quia Mare, la casamata de govern, que servia per a tapar i resguardar les portes grans de les pluges, la casa de les comportes i la de l’azutero, personatge vital per a avisar de l’arribada de les avingudes o aigua\u00fcts, la qual cosa requeria de l’ajuda d’algun membre de la seua fam\u00edlia, d’aqu\u00ed ve que tingueren la seua llar al costat del mateix assut.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n
L’Assut de Sant Joan
<\/strong>Pel que respecta a l’assut de Sant Joan, tamb\u00e9 conegut com Assut Nou, es pensava que era posterior a la construcci\u00f3 de l’embassament ja que les refer\u00e8ncies documentals m\u00e9s antigues que parlaven del mateix dataven de 1656. Per\u00f2 investigacions posteriors han descobert un document del 21 de juny de 1377 on el rei Pere IV el Cerimoni\u00f3s d’Arag\u00f3 aprova la construcci\u00f3 d’esta obra.
Molt despr\u00e9s, cap a 1578 el Consell alacant\u00ed decideix construir un nou assut, aig\u00fces avall del de Mutxamel per a recollir les aig\u00fces pluvials i d’avingudes que no poguera contindre este i reconduir-les als cultius de l’horta. No va ser realitzat fins a 1631, quan es va valorar que hi havia aig\u00fces d’escolament que depassaven la paret del pant\u00e0 i no podia assimilar l’anterior assut.
Tamb\u00e9 va patir els efectes de la devastadora riuada de 1793, obstruint-se igualment la s\u00e9quia principal del mateix crida del Gualer\u00f3. Reconstru\u00eft en 1800 igualment segons pl\u00e0nols de Vicente Gasc\u00f3 i direcci\u00f3 de Jos\u00e9 Cascant, presenta una planta corba de 48 m. de corda i els seus paraments de cadirat tenen 7,35 m. d’altura per 3,60 m. de gross\u00e0ria, refor\u00e7at en els extrems per estreps.
Com a part integrant d’este assut cal citar les construccions annexes a la seua s\u00e9quia principal, la del Gualer\u00f3, com la caseta de l’azutero, reconstru\u00efda en 1998.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n![\"assut\"](\"https:\/\/dev.mutxamel.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Azudes-Mutxamel-y-Sant-Joan.jpg\")
<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n![\"assut\"](\"https:\/\/dev.mutxamel.org\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/Azudes-Mutxamel-y-Sant-Joan-1.jpg\")
<\/figure>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"